Fires medievals.

Fira medieval de Calonge.

Els carrers pugen cap al castell, abarrotats d’encuriosits que lluquen les parades plenes de colors llampants. Vermells sagnosos, blaus cridaners, verds avariciosos i grocs colpidors, omplen els estors, les vetes i els adorns de cadascuna d’aquelles casetes semblants als teatrins dels escenògrafs.

Quan s’aconsegueix endinsar-se en una d’elles, després d’empaitar a tort i dret, les mercaderies més extravagants s’ofereixen per agafar-les. Escuts i espases, de fusta i de metall; barrets acabats en punxa, amb vels sedosos de núvia; cascavells que dringuen com el xiulet del vent; essències de perfum, espelmes aromàtiques, pedres màgiques i fanalets que pampalluguen llums estridents. Tot plegat enlluerna i mareja.

Dels taulells més rústics, arriben també les olors de les herbes remeieres, del pa cuit al forn tradicional, dels vins i formatges artesanals, tal com es feien a l’època medieval. Són les olors que es barregen amb el camp visual tan atapeït que ofereix la fira.

Les fires medievals recreen els colors i les olors d’aquella època, a més dels oficis gremials que s’iniciaren al voltant del castell, i de la vida feixuga que portaren els camperols, els comerciants, els soldats i, fins i tot, els frares mendicants que es passejaven per la vila.

També els costums més beneplàcits dels comtes i dels cavallers, com els tornejos amb els cavalls engalanats o l’ensinistrament de les àligues per la caça. Tampoc es queden enrere les dames del castell, que ballaven danses i eren les destinatàries de l’amor cortès dels trobadors.

Els pobles amb tradició medieval arrelada celebren aquestes fires a l’inici de la primavera, pels volts de Setmana Santa. Volen treure’s la fredor de l’hivern i rebre amb els braços oberts la calidesa de la primavera. A més a més d’evocar el passat, l’edat mitjana, que en l’imaginari col.lectiu català guarda un espai rellevant i és quan es constitueixen els mercats, per donar energies noves a aquestes viles.

La fira es tracta d’un reclam turístic important, ja que s’aprofita per oferir els productes locals als turistes, així com la possibilitat d’explorar la vila. La gent de fora, que ve de vacances de Setmana Santa, se sent impregnada de l’alegria del mercat i torna cada any per emportar-se aquells productes únics que no trobarà enlloc.

La celebració d’aquest esclat primaveral mitjançant la fira és propi de les civilitzacions mediterrànies, que ja des de temps pagans començaven l’any coincidint amb la primavera. El cristianisme va adaptar aquest costum, fent del renaixement de la terra el renaixement pasqual. D’aquí també la presència dins la fira de pollets, conillets i xais, que simbolitzen la Pasqua de Resurrecció.

D’aquesta manera, les fires posen de manifest l’acompliment de l’esperança, després de l’hivern de la vida, que la primavera ha tornat a reeixir amb els seus fruits. Tanmateix, l’interès pel patrimoni agrari del país, que va en augment.