Microrelats.

Ofèlia ofegada.

Margarida i el pou de glaç:

Volies semblar-te a l’Ofèlia ofegada, amb el cabell llarg i les flors surant l’aigua. Volies perdre’t en l’infinit de la imatge, per a ser només píxels amuntegats en el forat d’una tomba. Perquè el món s’ha tornat líquid i el contorn de les formes s’esvaeix, perquè l’ombra que era teva ha fugit d’ençà i s’ha emportat l’estimat per sempre. Ja no hi ets.

El surfista:

S’empescà l’onada mentre el tsunami arrambava amb tot. L’oceà era seu.