Aigua i foc.

Aigua i foc.

La revetlla de Sant Joan és la festa de l’aigua i del foc, la festa del Baptista, del Precursor que obre la porta de l’estiu, quan l’astre rei ens il.lumina durant més hores. En aquesta nit s’encenen fogueres per celebrar-ho, i en alguns indrets com la Cerdanya n’agafen tant de relleu que l’anomenen “Lampada”. La nit de Sant Joan així com la de Nadal són nits de bona ventura i de misteri en les quals l’element diví i el misteriós es confonen. El símbol de la foguera serveix per aclarir aquest espai i revelar els secrets del destí o unir aspectes antitètics com són l’aigua i el foc. D’aquesta unió floreix en un instant màgic una mena d’efecte que afavoreix la protecció de l’home.

L’home cerca en aquesta festa assegurar-se la provisió de llum solar. Vol imitar en la terra el gran brollador de llum i calor del cel amb els seus efectes benefactors i purificadors: el desenvolupament dels cultius, la salut i la felicitat, i purificar-se dels elements nocius. Sempre s’ha identificat la llum amb la vida. Existeix una tradició mítica que ha tingut la llum com a un principi superior, purificador, que condueix el moviment del món. Amb la llum les plantes creixen i els éssers vius perceben. Aquesta percepció o visió Plató, el gran filòsof grec, la identifica amb el coneixement. De tal manera que allò que no és el coneixement veritable es converteix en ceguesa. La llum sensible és així la imatge del món intel·ligible.

El món sensible en Plató és la multiplicitat de les coses quant a són matèria d’opinió. Mentre el món intel.ligible són les coses quant a veritables. Per a Aristòtil, un altre gran filòsof grec, les coses sensibles són l’objecte dels sentits. En canvi, les coses intel.ligibles són objecte del pensament. Si pel primer filòsof tots dos mons estan separats, essent el de les idees el model del sensible; pel segon, no hi ha separació, ja que d’alguna manera el món intel.ligible es troba en el sensible. Molts filòsofs han parlat del món intel·ligible com allò cognoscible mitjançant l’intel.lecte. Seria l’aspecte racional de la realitat, que es troba en la realitat mateixa. El racionalisme l’ha admès així; l’empirisme ho ha negat. Finalment, per a Kant, allò cognoscible serà el món accessible al subjecte mitjançant les formes i els conceptes a priori (el que duu innat l’home). Això innat és el que fa possible el coneixement.

Podem dir, doncs, que la llum ens fa intel.ligible la realitat. La veiem aquesta en el seu ésser gràcies a la llum. Ens obre l’espai (una de les formes a priori) i les coses que trobem en ell. Per a Kant l’experiència externa només és possible per la representació de l’espai. És la condició de possibilitat dels fenòmens. L’esquema que ens coordina tots els sentits.

Des de ben antic l’home sempre s’ha mogut en l’antítesi primordial llum-foscor i la revetlla fa esment a tot allò de bo que ens ha portat l’escalfor de la llum. Bona Revetlla!