Clarividència.

Globus arc de sant Martí.

Quan el temps es copsa sencer i no a bocins, com els que deixen els ratolins quan esmicolen quelcom deliciós, apareix el talismà de la vida. És un objecte compacte i transparent. S’hi veu tot. Els clarividents poden, fins i tot, travessar-ho. La sensació de creuar el temps i viatjar a altres èpoques esdevingudes resulta ben estranya, perquè no pots buidar-te i aparèixer com un nadó amb els esquemes per omplir. El fet és que ja portes el cervell ple a vessar, i només cal una gota que ragi de l’aixeta de la percepció per trastocar-ho tot. Veure amb els ulls que no has de tenir, subjectar-te en fils que no han de ser-hi. És possible fer-ho? Crec que no; la interpretació dels fets sempre serà errònia. Mai copsarem la història.

Ens deixem portar pels bocins, pels fragments que ens han construït. Necessitem dels ratolins que rosseguen aquest talismà, necessitem de les guerres i de les revolucions, dels conflictes i del mal en general perquè ens quedi un xic de vi que faci palès el que som. Un gra de sorra que ens reflecteixi, per la nostra petitesa i misèria. Amb això en tenim prou: i així esquematitzem el nostre sentit vital.

El problema sorgeix quan xoquem amb altres sentits vitals i ens adonem que el nostre no és pas l’únic. Aleshores, no ens queda altre remei que eixamplar la visió del món. Albirar la universalitat. Per això, els que volen fer-se cada cop més petits retrocedeixen en el camí de la humanitat. Els que volen la secessió no accepten l’esforç col.lectiu de millorar el món.

La universalitat és tornar a enganxar els bocins per veure si recuperem aquell talismà sencer, sabent que ja no serà el mateix; no obstant, serà únic perquè l’haurem fet entre tots. Destruïm la natura per construir un món a la nostra mida. De fragments interpretats amb tota la càrrega humana, mai buits, cosits i recosits, sense veritats absolutes.

No viatgem al passat perquè ja el portem a dintre. Som el passat que vol sortir de si mateix, emmirallar-se en el present, i transformar-se en el futur. La clarividència intueix aquesta transformació i estira del fil. L’estira tant que el globus li apareix en el present, magnífic, amb els colors de l’arc de sant Martí. I el clarivident interpreta: el color blau és això, el morat allò altre... No obstant, balanceja la seva càrrega personal en els fets, que també porten la seva, i de tant balancejar-se tots, agafen el mareig del navegant. Al final, ja no saben si allò que veuen és una illa o una balena, un final feliç o desgraciat. Clarividència, interpretació, fer història, demostren que no hi ha res unilateral a la vida, i que el sí o sí sempre serà una fal·làcia.