La festa dels colors.

Holi.

Dintre del ventall de festes de primavera, ens trobem també amb Holi, el carnaval dels hinduistes. És la festa dels colors que s’enlairen, dels somriures i dels balls pel carrer a l’estil Bollywood. Tothom es barreja feliç, i a l’Índia, d’on és originària la festa, malgrat la seva exportació a tot el món, el sistema social de castes amb les seves limitacions, queda abolit durant els dies de la celebració.

Avui en dia és una festa molt mediàtica, on la gent es presenta vestida de blanc i es llença les pólvores de Gulal (una barreja de farina de blat de moro amb colorants), per acabar essent un llenç de colors. Així expressen l’alegria de la primavera, de l’amor, de la igualtat, del desig d’una vida més real, del triomf del bé sobre el mal. Com totes les festes, té un transfons religiós, i aquest és l’hinduisme.

L’hinduisme és una de les religions més antigues del món, basada en els quatre Vedes o llibres de coneixement, que són compilacions d’himnes lloant a déus diversos. Aquests personifiquen fenòmens naturals com la pluja o el foc. Altres textos importants són els Upanishads (comentaris filosòfics) i els Brahmans (comentaris a rituals). També els dos grans poemes èpics indis: el Ramayana i el Mahabharata.

Les característiques principals d’aquesta religió són la de no tenir fundador i de que tant el bé com el mal són dos aspectes del mateix. S’escenifica en els déus locals que han de restablir l’equilibri entre el Bé i el Mal, com Visnú i les seves reencarnacions. Són déus més humans que nosaltres mateixos, ja que estan sotmesos a la tendència al mal, com si fossin afectats pel pecat original. En conseqüència, també són mortals.

La seva llei sagrada és el dharma, que significa el fonament còsmic i social, la norma reguladora de la vida. És una llei immanent en la naturalesa de les coses, inscrita en la societat i en cada individu. L’arrel és “dhar” que vol dir sostenir. El dharma abraça el món en la seva totalitat: el món dels déus, dels humans, dels animals, el dels esperits infernals...

Es tracta d’una manera de ser-hi al món. És més una conducta que no pas una creença. La mentalitat hindú exigeix més ortopraxi que ortodòxia. La praxis consisteix en les vies de salvació obertes a l’home en la seva participació activa en la consolidació de l’ordre. Aquestes vies són les quatre “varnes” o colors: la dels filòsofs, la dels guerrers, els comerciants i els servils. Cal esmentar que Buda i Jina varen desestimar aquestes vies o castes i exhortaren els hindús a emprendre un camí més igualitari.

La divinitat dins l’hinduisme es caracteritza per la llunyania i l’apropament. El déu trascendent davalla de tant en tant i s’encarna en diferents éssers per a salvar la comunitat humana. El ser en el qual s’encarna rep el nom d’avatara. Els més importants són Krishna i Rama. Krishna va batallar durament contra el dimoni, i de la seva victòria sobre el mal, sorgeix la festa de Holi. Durant els dies de celebració els hindús visiten els temples, s’ofereixen regals i ballen envoltats dels colors de la vida.